Pels títols dels llibres, ja us podeu imaginar de què va la cosa, no? Doncs
bé, m’estic preparant per al meu segon part i m’agradaria que fóra un VBAC,
part vaginal desprès de cesària. Al final, ja veurem com surt la cosa, perquè
cada part és una aventura en sí mateixa, però per intentar-ho que no quede.
Hi ha molt beneficis d’intentar un VBAC tant per la mare com per la
criatura. Durant el part, la criatura està exposada a un augment de
catecolamina (un grup de substàncies que inclou l’adrenalina, la noradrenalina
i la dopamina) que la prepara per a la vida fora de l’úter. I aquest benefici l’obtè
tant si el part acaba en cesària, com si es vaginal.
Per la mare i segons la meva experiència, haver iniciat el part de forma
natural i haver dilatat fins als 9 cm, després de 8 hores d’oxitocina en vena,
és una bona preparació per la recuperació post-cesària. Crec que vaig tenir una
recuperació postoperatòria exemplar. Poques molèsties a la ferida, cap
infecció, i la consciència tranquil·la que ho havia intentat tot i que la
cesària era l’única forma de treure la criatura sana i viva.
El VBAC l’intentaré a l’hospital públic de Guelph, amb un equip de comares
de Guelph Midwives que dóna suport al VBAC. Podria intentar el part a casa,
però tant les comares com l’obstetra se senten més segurs si vaig a l’hospital,
més que res pel risc mínim de ruptura uterina durant el part.
Una altra bona notícia del VBAC és que no em posaran oxitocina en vena. O
tinc contraccions naturals, o busquem mitjans naturals de fer-les més fortes,
perquè l’oxitocina en vena és tan forta que podria provocar ruptura uterina.
Així que això que m’estalvie. El que no m’estalviaré són els monitors i els
antibiòtics intravenosos. Però bo, què hi farem. Podria rebutjar-los, però jo
també em quede més tranquil·la si els utilitzem.
Una altra bona notícia és que durant la priemera cesària em van fer dos
incisions transversals (interna i externa), per compte de fer la clàssica
incisió en forma de T. Les inicions transversals són més segures i presenten
menys rics per a un VBAC. I com que ja fa més de 4 anys del tall, espere que el
meu cos resistesca bé els sotracts de les contraccions.
I tornant als llibres, el de Richards és una compilació d’històries
personals de VBACs publicat el 1987 i que ja està una mica desfassat, però al
seu moment va ser pioner per ajudar les dones estatunidenques a alliberar-se de
l’obsesssió mèdica per les cesàries i del mite que “desprès d’una cesària,
sempre una cesària”. Algunes històries són molt dures, de quan les dones
prenien un al·lucinògen durant el part i no recordaven res ni tenien
oportunitat de començar la lactància i l’estima.
El de Korte és més actual i dóna molts bons consells sobre com sortejar el
laberint mèdic i d’assegurances mèdiques als Estats Units. Alguns capítols me’ls
he saltat perquè afortunadament el sistema sanitari canadenc és universal i
tant la comare com els costs hospitalaris estan coberts per la seguretat
social. Però m’ha donat moltes idees sobre què he de preguntar a les comares i
a l’obstetra la propera vegada que els veja.
Ara només queda tenir una mica més de sort que durant el primer part! I si coneixeu alguna mare que haja fet el VBAC, envieu-me-la al blog perquè em done consells.
No comments:
Post a Comment