Tuesday, April 10, 2012

Shaudin Melgar-Foraster, Més enllà del somni i Perduts a l’altre món


Encara que normalment no llegeixo literatura juvenil, els dos primers volums de la saga de la interferència de Shaudin Melgar-Foraster es llegeixen amb ganes i et deixen un bon sabor de boca. Llàstima que la història es quede penjada (inevitable, però, en una saga). Per a quan la tercera novel·la, Shaudin?

Sí, a la Shaudin la conec perquè ensenya català a Glendon College, a Toronto, i ja fa anys que vam coincidir al casal català. Tot i que no ens veiem gaire sovint, li vaig seguint el rastre a través de les novel·les.

Més enllà del somni presenta els personatges principals, l’Anna i l’Alison, dues adolescents de Toronto, l’Arnom, el guerrer de Maiera que lluita contra l’opressió del Senyor de Rocdur, la rocduriana Tariana i del seu home surà Tajun, la bruixa Ling i el potià Tam. Perduts? No gaire. Les novel·les es mouen amb facilitat entre el planeta Terra (Canadà i Catalunya) en el temps actual i el món imaginari de la interferència.

Les aventures i els personatges viatgen amb una velocitat feroç, desapareixen i tornen a aparèixer, es conten històries i s’ajuden (i ajuden al lector) a no perdre’s en cap moment en el mapa imaginari que l’autora té ben definit. Els personatges estan ben fets perquè no són maniqueus i l’adolescent principal, l’Anna, tot i que amb les limitacions d’un llibre d’aventures, està ben treballada i canvia amb la història. L’altre personatge principal, el potià Tam, un xiquet de 12 anys de cabells verds, també té una personalitat molt tendra i “creix” a mesura que passes de la primera a la segona novel·la.

La narració, tot i passar en un altre món, està farcida de comentaris sobre el nostre: els potians que entren de forma il·legal a Rocdur són executats i quan els treballadors potians es fan vells i són incapaços de treballar, els fan marxar a Pot o els maten. El matrimoni interracial està prohibit a Rocdur, una dictadura habitada per una gent blanca amb cabell pèl-roig, però ben vist a Fosca, un país democràtic habitat per gent negra.

L’única cosa que li suggeriria a l’autora és que els personatges bons són massa bons. I ho faig amb recança, perquè m’entristiria perdre eixa virginitat que porten al damunt, però crec que li oferiria profunditat a la història. M’explique, encara que l’Anna i l’Alison estan geloses perquè a totes dues els agrada l’Arnom, l’Anna és massa coratjosa i massa decidida. I el Tam és un encant, mai no té pensaments dolents per ningú, sempre conta històries i intenta fer que tota la gent al seu voltant es trobe bé. Potser és que estic massa influenciada pel Senyor dels anells i La Guerra de les Galàxies, però una miqueta de temptació envers el costat fosc potser podria funcionar. I pel que fa al Senyor de Rocdur, tot i que m’agrada molt el que pense que passarà amb ell en la tercera novel·la, crec que és massa dolent. Una espurna de bondat, encara que siga en un passat llunyà, ajudaria el lector a entendre’l millor.

En conjunt, felicitats Shaudin. La segona novel·la, Perduts a l'altre món, tot just publicada, manté el nivell i la frescor de la primera, deixa la història en un moment dolç i, de ben segur, farà que qualsevol lector que s’endinse en el teu món imaginari espere amb avidesa la continuació i conclusió de la història. 

14 comments:

  1. Jo fa poc que els he llegit, o més ben dit, me'ls he empassat. Tal com dius, es llegeixen molt bé. El llenguatge és planer però ben utilitzat, i els personatges també trobo que estan ben dibuixats, igual que cadascun dels mons per on viatgen l'Anna i l'Alison . A mi també m'han cridat l'atenció les referències als paisatges mediterranis que hi apareixen (el regne de Mai, Fosca), segurament degut a l'enyorança de la Shaudin cap a la seva terra. En fi, que m'han deixat unes ganes terribles de llegir la continuació de la saga.
    Ah, i el meu personatge preferit, en Tam.

    ReplyDelete
  2. Sí, ha, ha. La veritat és que el Canadà és una barreja de GelGel i Rocdur! Però Catalunya no és precisament Fosca...

    ReplyDelete
  3. Em refereixo més als paisatges, el clima... Catalunya tampoc no és Mai, per desgràcia! Ah, i ara que en parles, em sembla d'allò més divertit que tot "l'altre món" parli en català excepte els gelgelians!

    ReplyDelete
  4. No havia vist aquesta ressenya fins ara! No en sabia res! Sabia que en faries una sobre aquestes noveŀles, però ignorava que ja l’havies escrit. Em sap greu no haver-te’n dit res fins aquest moment.
    Tothom, com tu, em pregunta per la tercera noveŀla. Deixeu-me respirar una mica! Només fa dos mesos que han publicat “Perduts a l’altre món”, per tant en teniu per estona fins a la tercera. No només, com ja saps, tinc molta feina a la universitat i poc per escriure, sinó que a més aquestes noveŀles donen molta feina. Hi ha molts personatges, països, històries principals i secundàries i s’ha de tenir present en tot moment el conjunt de la saga; per no parlar de la recerca que de vegades he de fer –pel primer capítol de “Perduts a l’altre món” vaig passar mesos fent recerca de tempestes, naufragis... per tal que tot fos ben versemblant, fins i tot vaig tenir l’ajuda d’un expert.
    Pel que fa al teu suggeriment, gràcies però no. Hahaha! La meva història va per una altra banda (penso en “El senyor dels anells” i “La guerra de les galàxies”). Fixa’t, a més, que els meus protagonistes són molt joves (a la primera noveŀla l’Anna té 12 anys i en Tam 11), gairebé no arriben ni a adolescents i encara són molt innocents, sobretot en Tam. Aniran creixent –celebro que ja hagis notat cert “creixement”– i evolucionaran segons el que experimentin, però d’això a la temptació cap al costat fosc... De tota manera, com he dit altres vegades, dono molta llibertat als meus personatges, ells tots solets es van desenvolupant i fan gairebé el que volen, així que qui sap cap a on voldran anar. I quant al Senyor de Rocdur, dona, encara falta molt per acabar la història. És d’allò més dolent, però. Segons el que es va dir en una conferència que hi va haver a Anglaterra fa uns pocs anys sobre literatura juvenil (els ponents eren escriptors de gran volada), a la noveŀla juvenil és essencial que hi hagi un dolent que en sigui molt, altrament els adolescents es desorienten i no acaben de copsar res. Bé, així l’he volgut jo també. Ja tinc altres personatges “dolents” d’un matís més grisós (era molt important per a mi presentar aquesta mena de personatges). També és important per a mi que als països “dolents” s’hi trobi gent bona i als “bons” gent dolenta. Ara bé: l’origen del Senyor de Rocdur encara no l’hem descobert; tot arribarà, però a les dues primeres noveŀles encara no tocava; fins ara m’he limitat a certes pistes que no són altra cosa que preparar el camí cap al descobriment del passat del Senyor –són pistes que potser passen desapercebudes al lector, si més no algunes, però quant arribem al descobriment el lector dirà “vet aquí”. Et puc avançar que el final de tota la història no se l’espera ningú, però de moment és “top secret”.
    Moltes gràcies per la ressenya, Aitana!

    ReplyDelete
    Replies
    1. Hola Shaudin,

      Gràcies pels comentaris. El que dius està molt ben pensat. Ja veig que ho tens tot ben lligat.

      Crec que el Senyor de Rocdur és un dels tres cavallers que va aconseguir matar el drac i fer-se amb la banya. El Secretari era el segon cavaller (els dos que atacaren el drac) i el tercer era Gilan del Castell, el "covard" que va morir a la cova darrera de la cascada, probablement intentant fugir del Senyor.

      Per això el títol del capítol "Només jo" i la possible transformació/mimetització del Senyor en drac. Amb la qual cosa la història tindria un efecte circular molt bonic. Cada tirà acaba convertit en drac fins que alguna nena (la Nana) o algun cavaller acaba amb ell.

      Però ja m'ensumo que hi ha molt més! Potser una relació paterno-filial amb Arnom? Potser una connexió entre el Senyor i l'Anna?

      Ah, quant de temps dius que hauré d'esperar per saber com continua la història?

      Delete
    2. Hola Aitana,
      Veig que especules força. Bé, alguna idea potser va pel bon camí (ja vaig dir que introduia pistes), d’altres les haurem de deixar com a pura hipòtesi. M’agrada que els lectors es feu aquesta mena de preguntes sobre les meves noveŀles de la saga.
      Noia, hauràs d’esperar..., això, esperar.

      Delete
  5. No sé si dir res més perquè m’acabo d’adonar de com és de llarg l’altre comentari, però voldria respondre a la Dolors.
    Tens raó, Dolors, la meva idea era presentar llocs que semblessin mediterranis, volia defugir l’abús de paisatges nòrdics que hi ha gairebé sempre en aquesta mena de noveŀles. No tots els països de l’altre món són mediterranis, però Mai, Fosca i Maiera sí que són com els mediterranis. Tanmateix, no són països com cap país nostre, no ben bé, només en tenen un aire. Fosca, per exemple, l’imagino força com el País Valencià. Ja sé que Fosca és diferent, per començar és una península, però jo l’imagino força com les terres valencianes. I Maiera, per a mi, és Catalunya. I així podríem parlar de tots els països, tots tenen coses de països del nostre món, bé per trets geogràfics, pels habitants o per la història del païs, però res no és igual, hi ha molta barreja, canvis, ambigüitat, si voleu.

    ReplyDelete
    Replies
    1. Això de Fosca i el País Valencià... no serà per la qualitat democràtica i la transparència del govern, veritat?

      Delete
  6. No he llegit la tirallonga que t'ha fet la Shaudin, perquè ara mateix he d'acabar una cosa i vaig de bòlit. Però sí que he llegit la ressenya. Estic d'acord amb la teva valoració, però no estic del tot d'acord amb això que dius que els personatges bons són massa bons.
    En primer lloc, no podem perdre de vista que les novel·les estan pensades per a un públic juvenil, quasi nens. Per tant, està bé que tinguin alguns personatges exemplars, de referència. Amb tot, Shaudin hi col·loca també alguns defectes. Un és la rivalitat (que ja existeix des del principi i que s'agreuja amb l'enamorament envers l'Arnom) entre l'Anna i l'Allison. Gelosia, una certa ràbia, discusions, a moments no es parlen. Ja em sembla prou.
    I pel que fa al Tam, primer és un nen molt petit, però després ja demostra caràcter, fins el punt que a "Perduts a l'altre món", quan li agafa algun atac d'ira per tantes desgràcies que pateix, fins i tot comença a matar animals.
    De tota manera, també penso que només hem llegit dues parts. Ja veurem què passa després.
    Sí que és cert que l'Anna és massa valenta, massa resolutiva. Al cap i a la fi és només una nena de 13 anys. Però també és veritat que es tracta de l'heroïna escollida per salvar l'altre món i que, per tant, se li presuposa una manera de ser especial. Ha de ser descrita com un ésser ple de singularitat.
    En fi, tot això són percepcions meves. No sé què en pensarà la Shaudin.
    Un abraçada per a tothom i a llegir els llibres, que són una meravella!

    ReplyDelete
    Replies
    1. Hola Anna Maria,

      Gràcies pel teu comentari.

      La Shaudin i tu coincidiu en que els personatges bons ja són prou ambigus perquè són molt joves i actuen com a referent per al lector.

      Hi estic d'acord quan parlem de literatura juvenil, però com que la Shaudin té tants lectors que també són adults, doncs vaig pensar que potser una mica de complexitat podria funcionar. M'adono que era un comentari purament egoïsta, però. ;)

      Aitana

      Delete
  7. No puc dir que he llegit els dos llibres, però sí que me'ls penso comprar per Sant Jordi i, LLEGIR! Vaig llegir "El secret de l'oreneta" i em va enganxar, enganxar.

    Shaudin és una bona escriptora de literatura juvenil, cosa que fa pensar que "Més enllà del somni" i "Perduts a l'altre món" seguiran el camí del plaer seguint les fantàstiques aventures que tan bé sap narrar, misteri i enjòlit inclòs.

    Felicitats, Shaudin! T'han fet una bona entrevista, la qual cosa invita descaradament a comprar aquestes novel·les perquè excita el plaer a llegir, i amb tot el que ha explicat l'Anna Maria...:
    ja ho he dit!!!

    ReplyDelete
    Replies
    1. Hola Maria Teresa,

      T'animo a comprar-te'ls per Sant Jordi i a regalar-los als coneguts que estimes. T'ho agraïran.

      Delete
  8. D'aquests llibres i de la seva autora només es pot parlar en positiu.
    Molt llegibles, amens i interessants de principi a fi.
    Us dono la raó: llàstima que no tinguem ja el tercer i el quart i els que segueixin, siguin quants siguin!!

    ReplyDelete