Seguint en la meva línea de llegir literatura sobre els musulmans en
occident (L’últim patriarca, Brick Lane, Maps for Lost Lovers, The Relucatant
Fundamentalist, etc.), he agafat American Dervish amb ganes, però el llibre no
ha satisfet les meves expectatives.
Té de bo que el narrador en primera persona, ja d’adult, recorda la seva adolescència
en una ciutat del centre dels Estats Units, on la comunitat d’origen
paquistanès encara no està ben establerta. De pare ateu i mare feminista però
frustrada per les infidelitats del marit i l’aïllament de la vida als Estats
Units, el narrador descobreix l’Islam amb una tieta, de la qual s’enamora. Però
les seves accions d’adolescent acabaran per tensar encara més les precàries
vides de la gent que s’estima.
Potser la part més interessant de la novel·la és l’evolució del narrador:
de créixer sense massa religió a aprendre Islam als 12 anys i creure-se-la, a
perdre la fe progressivament fins que ja no li’n queda quan arriba a la
universitat. El segon aspecte interessant és la denúncia de l’antisemitisme
entre les comunitats paquistaneses, i per extensió musulmanes, als Estats
Units.
La premisa i els temes són bons, però l’execució no convenç. El llenguatge
és massa senzill i descriptiu, els diàlegs pesats, i l’aprenentatge de l’Islam
del narrador massa didàctic. A més, tota l’acció es concentra en el darrer quart
de la novel·la i l’autor tensa alguns fils massa i altres els deixa sense arrodonir.
En resum, una novel·la interessant, però millorable. Amb un editor més dur
i un parell de revisions més, podria haver assolit un altre nivell.
No comments:
Post a Comment