Sunday, April 8, 2012

Getting to Maybe: How the World Is Changed



Getting to Maybe intenta donar eines a les persones que volen canviar el món. No només canvis petits, sinó el que els autors, tres escriptors i persones vinculades a la universitat, anomenen innovació social.

La innovació social és feta per aquelles persones i grups de persones que aconsegueixen canviar la forma en què veiem les coses. Normalment es tracta d’una combinació d’empenta individual i un ambient propici al canvi (el que els autors anomenen “When Hope and History Rhyme”). Si aquestes condicions es donen, el món canvia.

Com funciona de debò? Doncs els autors afirmen que primer cal una persona o un parell de persones amb una “missió”, ells en diuen “calling o vocació”. Una vocació (no confondre amb la religiosa) que no poden evitar. Una necessitat d’actuar que ha de ser satisfeta. Això li va passar a Bob Geldorf, el músic irlandès que va començar la saga de macroconcerts Life Aid a favor de diverses causes humanitàries. Quan a mitjans dels anys 80, Geldorf va veure les imatges de la fam a Etiòpia, va sentir que havia de fer alguna cosa. Va proposar fer concerts per recaptar fons i alleugerir el treball d’assistència humanitària i, de sobte, se li van obrir totes les portes i va veure el seu objectiu compert amb escreix.

Els autors afirmen que les persones capaces d’iniciar innovacions socials solen ser molt realistes, coneixen bé el món en què es mouen, però alhora veuen que cal anar més enllà i troben la forma de sortejar els impediments que els poders establerts plantegen.  Per poder fer-ho, són persones capaces de quedar-se quietes (Stand still) per poder observar què no funciona, què és el que fa que no funcione i com fer les coses d’una altra manera.

També són persones que no tenen por ni prejudicis d’aliar-se amb el que els autors anomenen “els forasters poderosos” (The Powerful Strangers), persones que normalment tenen la clau d’una part del poder i que molts activistes tradicionals veuen com a “enemics”, però que els innovadors socials són capaços de veure com a aliats; buscar allò que ambdós grups tenen en comú i canviar el món.

Un exemple és la lluita contra la SIDA als EUA. Al principi era limitada perquè els activistes, molt compromesos i polititzats, veien les farmacèutiques i el sector mèdic com a enemics. Quan una segona generació d’activistes, que per formació o per treball sabien utilitzar un altre llenguatge i tocar els fils per arribar al cor dels poders establerts, la comunitat afectada per la SIDA va començar a rebre els medicaments que necessitava.

No tot és tan fàcil, però. També hi ha el que els autors anomenen “Cold Heaven”, que és quan l’innovador social va a deshora amb el ritme de la història i la seva proposa no funciona, o quan l’innovador social veu que la seva proposta ha tingut molt d’èxit però ha evolucionat en quelcom que ell o ella ja no hi està d’acord.

El llibre comença malament, amb exemples del Geldorf i altres que a un lector normal li semblen molt allunyades de la realitat que vol canviar i continua pitjor, sent més bé una col·lecció d’exemples de lluites que han tingut èxit, que no pas un “manual” per com canviar el món. Del llibre costa molt extreure lliçons aplicables a la pràctica i tampoc no ajuda que està fet amb un disseny horrorós (interliniat a doble espai i uns marges innecessaris) que fa que el llibre perda seriositat (almenys per a mi). 

L’intent d’aplicar els models de l’emprenedor empresarial a l’emprenedor o innovador social no funciona, la teoria és fluixa i com a col·lecció d’exemples tampoc no paga la pena. Una llàstima. Segurament els autors dirigen que em falta visió i vocació per entendre el projecte. I potser no els falta raó. Però si a una persona com jo que vol canviar el món el llibre no li és de gaire utilitat... aleshores a quin lector s’adrecen?

2 comments:

  1. Maybe the problem's in the question. Change the world? How? All of it? It seems to me the world is always changing, but it's not the change the authors want. So what is that change? It could mean a change in the political order. It seems it's a change (improvement to) innovation, meaning I guess social innovation, but maybe also economic, technological -- who can say for sure. This seems to me to be a problem of academics, especially in the social sciences. Big vague concepts that are ill defined, the kinds of catch-alls politicians like because they make everyone feel glowy, appeal to a broad base, and can be redefined and argued away as need be later on. Anyway, that's my rant for the day!

    ReplyDelete
  2. You are right on the spot.
    Yes, something as basic as having the wrong question makes the whole book too broad and wishy-washy.
    Thanks for your rant, I love it!

    ReplyDelete