Vaig llegir amb
ganes La sombra del viento ja fa anys
i em va agradar. Molta història, poc enfocament en els personatges,
però ja em va venir bé, perquè en aquell moment
era al Canadà i no tenia gaires oportunitats de llegir en castella.
Ara, torne a ser al Canadà
i torne a llegir a Carlos Ruiz Zafón, i em queda la mateixa sensació d’haver
llegit una bona història ambientada en el primer franquisme que no recordaré en dos mesos.
Una sensació de buidor
en aquest cas augmentada perque Ruiz Zafón, ja pensant en el nou lliurament de
la sèrie, doncs conclou la novel.la a correcuita i deixa gran part de la trama penjant.
Massa obvi i innecessari.
Però ja m’ho meresc. Això em passa per llegir novel.les
que em cauen a les mans sense més. Hauré de ser més selectiva en el futur.
A mi en Ruiz Zafón mai no m'ha agradat. Cap de les seves novel.les. M'avorreixen perquè sempre sé el que passarà.
ReplyDelete