The Memory Chalet és un dels dos darrers llibres que va escriure Tony Judt.
Mentre que The Memory Chalet és un llibre autobiogràfic que Judt pensava per
les nits i dictava l’endemà a un ajudant mentre encara podia parlar, Thinking
the Twentieth Century, que Judt va escriure amb l’ajuda del també historiador
Timothy Snyder, és acadèmic (i sí, també el llegiré aviat).
Judt parla sense embussos del seu flirteig amb el marxisme i el zionisme i
en conclou que “hom hauria de mantenir les distàncies no només dels “ismes”
òbviament poc atractius—feixisme, militarisme, xauvinisme—sinó també dels més
seductius: comunisme ben cert, però també nacionalisme i zionisme. I no oblidem
l’orgull nacional” (pàg. 151-152)
Sobre les ideologies dominants (per exemple la fe en el mercat) ens recorda
que “la millor forma de mesurar els vincles pels quals una ideologia atrapa les
persones és la seva inabilitat col·lectiva per imaginar alternatives” (pàg.
134-45)
Sobre la identitat, Judt explica que “Prefereixo els llindars: els llocs on
els països, les comunitats, les lleialtats, les afinitats i els arrels xoquen
incòmodament les unes contra les altres—els llocs on el cosmopolitanisme no és
tant una identitat com la condició normal de la vida” (pàg. 151-152)
The Memory Chalet és un llibre per als lectors asidus de Judt, els que hem
après a admirar la seva erudició i capacitat d’anàlisi i la seva prosa clara i
engrescadora. És un darrer regal que Judt ens va fer abans de no tenir ja res
més per donar.
Sense haver llegit res més d’ell, el llibre sembla interessant a estones,
però no gaire excepcional. Només la persona que ha conviscut i viatjat
intel·lectualment amb Judt podrà apreciar-ne els matisos i veurà les mateixes
obsessions resorgir aquí i allí.
El llibre també té un altre possible lector:
les persones que sofreixen ELA o la malaltia de Lou Gehrig’s, una malaltia neurològica
progressiva incurable que avança ràpidament i deixa la persona amb una lucidesa
intocada però presonera del seu propi cos.
En el poc temps que li quedava i tot i les limitacions, Judt va fer per
continuar el seu compromís intel·lectual i arrodonir-nos el seu llegat. Gràcies
Tony.
No comments:
Post a Comment