En 1989, calia recercar, escriure i publicar un llibre com Canadian
Volunteers perquè els brigadistes internacionals canadencs s’estaven fent vells
i la seva història es perdria per sempre si ningú no hi posava remei.
William C. Beeching, membre destacat del partit comunista canadenc i
voluntari al batalló Lincoln, va decidir emprendre la tasca i compilar el major
nombre de testimonis orals sobre el batalló canadenc Mackenzie-Papineau,
anomenat així en homenatge als líders de la revolta liberal del 1837 contra el
control imperial de Londres William Lyon Mackenzie i Louis-Joseph Papineau. I
també va incloure els canadencs que lluitaren a altres batallons o unitats, com
ara el metge Norman Bethune.
Mentre que el llibre resulta molt interessant com a compilació de
testimonis orals, resulta molt deficient com a història dels brigadistes
internacionals canadencs. El llibre conta batalletes, però no les explica.
Així, la decisió del president de la República Juan Negrín d’expulsar els
brigadistes internacionals el 1938 s’esmenta com un fet i punt, sense cap
explicació de la política anglo-alemana de no-intervenció o del que Negrín
esperava aconseguir amb aquesta mesura.
Una altra omissió increïble és la de les batalles intestines entre els
republicans, per exemple la persecució del POUM i la CNT-FAI a Barcelona el
1937 per part de la policia republicana, UGT, PSUC i la Generalitat de Lluís
Companys. Beeching era membre del partit
comunista i ho continuava sent quan va escriure aquest llibre. Conseqüentment,
no hi ha cap esment a la revolució social, ni a les purgues i tensions que les
polítiques stalinistes van causar en el camp republicà i entre les brigades
internacionals.
Per Beeching, tots els anti-feixistes estaven units i l’única cosa que va
fer perdre la guerra fou la manca d’armament per la miopia de les democràcies
occidentals.
Amb una visió tan maquillada i simplista, resulta millor quedar-se amb les
històries que els brigadistes contaren i la seva memòria. Supose que ara hauré
de llegir Renegades. Candians in the Spanish Civil War de Michael Petrou que ja
només per l’índex sembla més ben ensamblat.
Però el llibre de Beeching sí que compleix la funció d’ajudar a recordar,
de farcir el sac de la memòria històrica en un moment en què els voluntaris
canadencs encara no havien rebut cap tipus de reconeixement oficial per la seva
lluita contra el feixisme i ni tan sols havien vist la seva condició
d’ex-combatents reconeguda per Canadà (al contrari que els soldats de totes les
altres guerres del segle XX). Això volia dir que no tenien pensions i que el
seu sacrifici no es veia recordat en la Torre de la Memòria a Ottawa ni en la
diada anual pel recordatori (Remembrance Day).
Els combatents candencs no serien reconeguts fins el 1995 a Toronto:
I el 2001 a Ottawa:
No comments:
Post a Comment