En 80 pàgines que no et pots deixar, Mitch Albom explica la seva relació
amb el professor de sociologia de Brandeis University (EE.UU), Morrie
Schwartz.
Albom, estudiant de Schwartz a finals dels 70, va establir una relació de
pare-fill amb el professor esquerrà i humanista, però en deixar la universitat,
va esdevenir periodista esportiu, va escalar posicions en la televisió i premsa
i va esdevenir un estrany a sí mateix: vora la quarantena, sense fills, amb una
dona cantant d’òpera que quasi no veu i workaholic,
ofegant els seus dolors i mancances en el treball.
16 anys després de perdre el contacte, Albom veu a la televisió un programa
sobre l'ELA la malaltia de Lou Gehrig, la mateixa que va patir l’historiador
Tony Judt de les ressenyes anteriors, i decideix visitar el seu antic
professor.
En la narració de les 14 visites que Albom va fer a Schwartz, es veu el
poder transformador de les relacions humanes per sobre dels diners, els èxits
professionals, o altres vanitats de la societat capitalista en què vivim. Albom
es transforma i s’enforteix, de manera que pot enfrontar-se a les seves pors,
fracassos i ferides (com ara la relació trencada amb el seu germà malalt de
càncer que viu a Espanya).
Alhora, Albom ajuda Schwartz a viure el més dignament possible els pocs
mesos que li queden. Schwartz, com Judt,
va decidir que no volia morir aïllat, amagant la malaltia. Ben al contrari,
volia morir com havia viscut, envoltat d’amics, dignament, i en públic, fent un
exemple de la seva lluita per conviure amb una malaltia ràpida i incurable.
Schwartz volia que la gent se n’adonés de com de preciosa és l’única vida
que tenim i de com, al final, l’únic que realment compta és l’amor, els amics i
família, les persones a les quals has dedicat temps i esforços.
Un llibre tendre i molt addient per als temps en què vivim.
Vaig llegir-lo fa molts anys, i el recordo com un llibre molt bonic i emotiu.
ReplyDeletePer cert, el meu avi també va morir de ASL (ELA: esclerosi lateral amiotròfica en català), quan la meva mare tenia 15 anys. Per això aquesta malaltia és per a mi, en certa manera, familiar.
Hola Dolors,
DeleteNo en sabia res. Devia ser molt dur per la teva àvia i mare. La veritat és que jo no tinc cap connexió amb la malaltia i de sobte, a través del Judt i Schwartz, m'hi he trobat immersa i vivint-ho de manera molt personal.
Sí, el llibre d'Albom és emotiu i tendre. El vas llegir en català?
Petons,
Aitana