Heus aquí un llibre que em podria haver estalviat. Però que he llegit
perquè forme part d’un club del llibre i una de les integrants el va triar. És
una compilació de dos dels llibres de Fran Lebowitz, una escriptora
estatunidenca, més be novayorquina, que escriu columnetes sardòniques,
iròniques i sarcàstiques. Metropolitan Life, el primer llibre, és del 1979, i
Social Studies, el segon, de 1981. Cap de les entrades és de més de 6 pàgines i
la majoria són un compendi de comentaris breus o, fins i tot, taules.
Supose que per a les elits de Nova York del baby boom el llibre resulta
tremendament divertit, però a mi només em va fer riure un parell de cops (quan
parla de galeries d’art i quan parla de la adolescència i de la infància d’un
escriptor, és a dir, tres assaigs de la cinquantena que n'hi ha).
La defensa del dret a fumar de l’autora, la seva obsessió per l’estil, per
evitar l’aftershave i les persones de pell artificialment morena, i el seu
humor autodenigrant envers els rics (amb els quals s’identifica) i els
escriptors (entre els quals s’hi inclou) no són suficient per salvar el llibre.
De fet, la pregunta amb la qual he enllestit la lectura ha estat: Realment es
pot considerar la Lebowitz com escriptora?
Aquí teniu una entrevista de Jian Ghomeshi (CBC) amb Lebowitz.
http://www.cbc.ca/q/blog/2012/11/01/fran-lebowitz-for-president/
Aquí teniu una entrevista de Jian Ghomeshi (CBC) amb Lebowitz.
http://www.cbc.ca/q/blog/2012/11/01/fran-lebowitz-for-president/
Acabo de llegir un munt de cites fetes per aquesta dona, fàcil de trobar a l'internet, i, francament, no li veig la gràcia. En fi, viure per veure.
ReplyDelete