Paul Auster, City of Glass (1985)
En un principi havia decidit llegir The New York Trilogy sencera. Però després d’acabar la primera part, City of Glass, he decidit que no estic d’humor per novel·la negra amb tocs d’erudició quixotesca i bíblica.
La novel·la està ben escrita i, encara que comença lenta, millora envers el final. Però tot i tenir un protagonista interessant, Daniel Quinn, amb traumes no tractats que acaben per costar-li la salut mental i la vida i ser una novel·la que intenta trencar els esquemes establerts del gènere, m’ha resultat insípida.
Reconec el mèrit de Paul Auster a l’hora de mostrar que les identitats són múltiples, depenents del punt de vista i del moment de la vida en què hom es trobe, i també que la realitat és tan subjectiva com protagonistes, narradors, i personatges secundaris apareixen a la novel·la, però mentre la llegia, he sentit diverses vegades que ja l’havia llegida i oblidada amb anterioritat.
Així que les altres dues novel·les que formen la trilogia hauran d’esperar a millor vida.
Gràcies per la ressenya. He sentit parlar tant de Paul Auster, que pensava que ja era hora que m’hi posés i el llegís d’una vegada. Ara, després de llegir el que en dius –i em refió molt de la teva opinió–, la trilogia sencera, pel que fa a mi, haurà d’esperar a millor vida.
ReplyDeleteAmb els dies i els llibres comptats, no tinc més remai que fer una selecció natural sense rastres de remordiment.
DeleteHas vist que he afegit el teu llibre "Perduts a l'altre món" al llistat de pendents? La teva trilogia sí que ha superat la primera prova (Més enllà del somni).
Una abraçada,
Aitana
Ara és quan jo dic "Te lo dije". Sort que Moon Palace et reconciliarà amb Auster. I després, quan acabes La Guerra del fin del Mundo Vargas Llosa et semblarà una persona entranyable. La literatura té uns camins estranys!
ReplyDeleteQuina enveja el teu ritme de lectura!
Molts besos!
I això em passa per no fer-te cas! Però ja saps que m'agrada arribar a les meves pròpies conclusions tota sola.
DeleteSalut!
Aitana
Sobretot, que no se t'acudeixi llegir "Invisible" de l'Auster, que no sobreviuries. Jo, que en poques ocasions deixo un llibre a mitges, no vaig poder.
ReplyDeletePer cert, has llegit alguna cosa de l'Emili Teixidor, ara que aquí està tant "de moda"? Jo et recomano "Retrat d'un assassí d'ocells", la infantesa de postguerra a la meva comarca.
Petonets!
Hola Dolors,
DeleteGràcies pel consell. Ja ets la segona persona que em recomana allunyar-me de l'Auster. Així que us penso fer cas.
De l'Emili Teixidor vaig llegir Pa negre i bé, a mitges. Em va sorprendre el recombori mediàtic quan va sortir la pel·lícula (que no he vist encara) perquè el llibre no m'havia fet el pes.
Potser li dono una segona oportunitat amb el Retrat d'un assassí d'ocells. El títol sona ben poètic.
Petons
A mi em va agradar molt més Retrat d'un assassí d'ocells que no pas Pa Negre. Per cert, la pel·lícula es basa més en Retrat... que en Pa Negre. I del rebombori mediàtic què t'he d'explicar... Som un país tan petit, tan petit, i tan acomplexat, que quan alguna cosa surt una mica bé, és a dir, quan per una vegada ens aplaudeixen, ens premien amb uns quants Goya i ens preseleccionen per anar als Oscars, sembla que ens haguem de menjar el món. La pel·lícula està bé (una bona història, protagonistes infantils, una època fosca, bons actors...) però tampoc és res de l'altre món.
DeleteAh, gràcies Dolors. A vegades em pense que sóc jo l'única persona amb dos dits d'escepticisme! Ja veig que no estic pas sola i que en som dues les que toquem de peus a terra.
DeletePetons,
Aitana