Stephen Henighan, North of Tourism.

La segona col·lecció de contes del meu col·lega a la Universitat de Guelph Stephen Henighan es llig amb plaer i et deixa ecos suggeridors en la memòria que et sorprenen ara i adés. 

El leitmotiv de North of Tourism és la discolocació que experimenten les persones expatriades o migrants en diferents països (Brasil, Guatemala, España, England, Canada, Azerbaidjan i Montenegro) i èpoques històriques.  El títol i el contingut es situen al nord del turisme per entrar en les diferents històries a una profunditat a la qual els turistes no poden aspirar.

De les vuit històries, sis m’han agradat força perquè no només tracten de persones en situacions d’extrangeritat, sinó que també inclouen personatges amb sexualitats diverses i a contracorrent.  Potser les tres que més m’han agradat són “The Alliance of Tiny Kingdoms” perquè és un conte històric sobre els anys immediatament anteriors a la Primera Guerra Mundial però contat desde la perspectiva d’un diplomàtic marginal luxemburgués enviat a Montenegro; “Blind in Granada” perquè m’ha transportat a un entorn que m’estime molt; i “North of Tourism”, perquè al final té un toc autobiogràfic que fa que tot el conte sobre una francesa defensora dels drets humans a Guatemala esdevinga més suggeridor.

Globalment, una col·lecció ben encaixada que deixa el lector amb ganes de llegir més obra de Henighan.  Dóna gust veure que alguns acadèmics (Shaudin Melgar-Foraster, Albert Bosch o Stephen Henighan) saben deixar el llenguatge encarcarat a l’oficina i s’encaren amb el món amb la curiositat i el saber fer d’escriptors primer, éssers humans després, i professors d’universitat en darrer lloc. Espere acabar aviat la meva col·lecció de contes sobre maternitat i poder mirar-los a la cara amb un somriure de complicitat.

Paul Auster, City of Glass (1985)

En un principi havia decidit llegir The New York Trilogy sencera. Però després d’acabar la primera part, City of Glass, he decidit que no estic d’humor per novel·la negra amb tocs d’erudició quixotesca i bíblica.

La novel·la està ben escrita i, encara que comença lenta, millora envers el final. Però tot i tenir un protagonista interessant, Daniel Quinn, amb traumes no tractats que acaben per costar-li la salut mental i la vida i ser una novel·la que intenta trencar els esquemes establerts del gènere, m’ha resultat insípida.  

Reconec el mèrit de Paul Auster a l’hora de mostrar que les identitats són múltiples, depenents del punt de vista i del moment de la vida en què hom es trobe, i també que la realitat és tan subjectiva com protagonistes, narradors, i personatges secundaris apareixen a la novel·la, però mentre la llegia, he sentit diverses vegades que ja l’havia llegida i oblidada amb anterioritat.

Així que les altres dues novel·les que formen la trilogia hauran d’esperar a millor vida.

October - Mary Oliver

Look, I want to love this world
as though it's the last chance I'm ever going to get
to be alive
and know it.

Mira, vull estimar aquest món
com si fóra la darrera oportunitat que mai tindré
d'ésser
i saber-me viva.

When Death Comes - Mary Oliver

Per al pintor Antoni Tàpies i totes aquelles persones que li treuen suc a la vida.

When Death Comes
[...] When it's over, I want to say: all my life
I was a bride married to amazement.
I was the bridegroom, taking the world into my arms.
[...] I don't want to end up simply having visited this world.

Quan arribe la mort
[...] Quan s'acabe, vull poder dir: tota la meva vida
he estat una núvia maridada a l'admiració.
He estat el núvi, que agafava el món a grapats.
[...] No vull acabar només havent visitat aquest món.

The Kookaburras - Mary Oliver

In every heart there is a coward and a procrastinator.
In every heart there is a god of flowers, just waiting
to come out of its cloud and lift its wings. […]

En cada cor hi ha un covard i un procrastinador.
En cada cor hi ha un déu de flors, que tot just espera
poder eixir del seu núvol i aixecar les ales. […]

Nota: procrastinador, neologisme de l'anglès. Persona que sempre troba excuses per posposar allò que sap que ha de fer.

The Summer Day (El dia d'estiu) - Mary Oliver

Tell me, what is it you plan to do
with your one wild and precious life?

Dis-me, què penses fer
amb la teva salvatge i preciosa vida?

The Journey (El viatge) - Mary Oliver

Finalment un dia saberes

qué havies de fer i començares,

tot i que les veus que t’envoltaven

continuaven cridant

els seus consells dolents –

encara que tota la casa

tremolava

i senties el vell remolcador

als turmells.

‘Arrengla’m la vida!’

cridava cada veu.

Però no et vas aturar.

Sabies què havies de fer,

tot i que el vent furgava

amb els seus dits encarcarats

els fonaments,

tot i que la seva malenconia

era terrible.

Ja era massa

tard, i una nit salvatge,

i el camí farcit de

branques i pedres caigudes.

Però de mica en mica,

a mesura que deixaves enrere les seves veus,

els estels començaren a cremar

a través dels llençols de núvols,

i una nova veu va aparèixer

que lentament

vas reconèixer com teva,

que et feia companyia

amb cada gambada més i més profunda

vers el món,

convençuda de fer

l’única cosa que podies fer –

convençuda de salvar

l’única vida que podies salvar.

***

One day you finally knew

what you had to do, and began

though the voices around you

kept shouting

their bad advice –

though the whole house

began to tremble

and you felt the old tug

at your ankles.

‘Mend my life!’

each voice cried.

But you didn’t stop.

You knew what you had to do,

though the wind pried

with its stiff fingers

at the very foundations,

though their melancholy

was terrible.

It was already late

enough, and a wild night,

an the road full of fallen

branches and stones.

But little by little,

as you left their voices behind,

the stars began to burn

through the sheets of clouds,

and there was a new voice

which you slowly

recognised as your own,

that kept you company

as you strode deeper and deeper

into the world,

determined to do

the only thing you could do –

determined to save

the only life you could save.

Starfish (Estel de Mar) - Mary Oliver

[...] What good does it do

to lie all day in the sun

loving what is easy? [...]

[...] Quina bondat hi ha en

            jeure tot el dia al sol

                        estimant allò que és fàcil? [...]

Mary Oliver, Wild Geese. Selected Poems i The Leaf and the Cloud

Aquesta setmana he descobert la poetessa estatunidenca Mary Oliver, nascuda el 1935 a Ohio i guanyadora del National Book Award y el premi Pulitzer.  Els poemes d’Oliver no captiven immediatament.  Escrits amb llenguatge senzill i enganyosament simples, no són ni una explosió, ni un misteri.  Però si perseveres en la lectura d’un poemari i una recopilació de poemes, et quedes fascinada.  Oliver et transporta a l’instant precís en el qual escriu el poema; viatja sense fronteres aparents entre el microcosmos de la natura i la cerca espiritual del significat de la vida.  

Explica ara i adés que va començar a observar la natura, llegir compulsivament i trobar una forma d’escriure les meravelles que descobria per escapar d’una infància infeliç.  Oliver explica que “I read the way a person might swim, to save his or her life. I wrote that way too” (“Llig com hom neda, per salvar la vida. I escric així també.”) (“Staying Alive”).  Oliver descriu els seus pares a “Flare” tot dient:

“The voice of the child crying out of the mouth of the

            grown woman

is a misery and a disappointment.

The voice of the child howling out of the tall, bearded,

            muscular man

is a misery, and a terror.”

“La veu de l’infant que crida per la boca de la

            dona major

és una misèria i una decepció.

La veu de l’infant que clama per la boca de l’alt, barbut

            i musculós home

és una misèria, i un terror.”

Oliver vol que cada poema represente una vida “lived with intelligence, patience, passion and whimsy” “viscuda amb intel·ligència, paciència, passió i fantasia capritxosa” (“The Swan”) i també té molt clar que “you must not, ever, give anyone else the responsibilitiy for your life” “mai no has de cedir a cap altra persona la responsabilitat sobre la teva vida” (“Staying Alive”).

Hi ha tants poemes i versos de l’Oliver que m’agraden que he decidit que cada dia d’aquesta setmana us en posaré un al blog.

Per cert, algú sap si la Mary Oliver ha estat traduïda al català?