Nancy Horan, Loving Frank

Després de dos llibres de no ficció, tocava una novel·la, Loving Frank, sobre la relació amorosa extramarital entre la sufragista Mamah Borthwick i l’arquitecte Frank Lloyd Wright.  La novel·la està ben escrita i penetra bé en els dos personatges principals, però el darrer terç resulta repetitiu i innecessari fins que repunta l’interès envers el final.

Tant Mamah com Frank estaven infeliçment casats quan es van conèixer, però més que ser una aventura passatgera, la seva relació va sobreviure períodes molt durs d’ostracisme social i persecució mediàtica fins l’assassinat de Mamah set anys després, el 1914. 

Frank i Mamah eren ambiciosos i rebutjaven una vida convencional.  La seva companyonia era tant intel·lectual com emocional.  Potser si l’esposa de Frank hagués accedit a divorciar-se, Frank i Mamah s’haurien casat i estalviat molt de sofriment per a ells, els seus esposos i, especialment, els 6 fills de Frank i els 2 de Mamah.  Però això no fou possible i Frank i Mamah van fer de l’autenticitat envers els sentiments propis bandera i van decidir viure junts sense estar casats.

Frank Lloyd Wright va nàixer a Wisconsin en una família d’unitaris d’origen gal·lès i va tenir els mitjans i l’encoratjament per esdevenir un arquitecte visioari i innovador sense haver passat per la universitat. La seva filosofia d’arquitectura orgànica construïda amb materials de la zona i en harmonia amb la natura que envolta l’edifici queda meravellosament reflectiva en la foto que us penjo tot seguit, de l’edifici Falling Water.

Mamah era una dona que inicialment va seguir les oportunitats que el seu gènere li oferia: va anar a la universitat, va estudiar un màster en literatura i llengües, i va treballar de bibliotecària fins que es va casar ja gran i va esdevenir la dona d’Edwin Cheney.  Però quan els Cheney van contractar Wright per dissenyar-los la casa, Mamah es va adonar que no estimava el marit, que havia abandonat el seu somni de fer coses importants i que volia el divorci i viure amb Frank i treballar de traductora de l’escriptora feminista sueca Ellen Key. 

El preu va ser gran: la separació dels seus dos fills i anys d’atacs verinosos a la premsa de Chicago, però finalment, si no hagués estat assassinada a Taliesin, la casa que Wright va construir per als dos a Wisconsin, per un criat amb l’enteniment eliminat per prejudicis religiosos i la discriminació racial que patia, Mamah s’hauria convertit en una traductora i escriptora amb veu pròpia.

El llibre, a més del plaer literari, també va ser una bona excusa per tenir un debat acalorat i enriquidor amb un dels meus clubs de lectura sobre la vigència del feminisme, els canvis en la situació de la dona del segle XX al XXI, i els reptes del futur.