Friday, June 1, 2012

Tony Judt, Reappraisals: Reflections on the Forgotten Twentieth Century


Que vaja per davant que aquest és el millor llibre que he llegit enguany. I, a més, està traduït al castellà: Tony Judt, Sobre el olvidado siglo XX. Taurus, Madrid, 2008. 489 pp.

Reappraisals és un viatge intel·lectual, moral i polític pel segle XX. És una col·lecció dels assaigs i ressenyes que l’historiador britànic Tony Judt va escriure a diverses revistes estatunidenques, principalment The New York Review of Books.

Cada capítol és una finestra en un dels episodis i els personatges més fascinants del segle XX, i tots estan fets amb una prosa clara, honesta i plena d’adients referències erudies. Cada capítol és un plaer perquè et fa veure polítics, escriptors i intel·lectuals amb altres ulls.

Cadascú trobarà els temes que més li interessen. A mi, el capítol sobre Primo Levi, supervivent d’Auschwitz i l’autor d’entre altres de Se questo è un uomo, i el de Hannah Arendt són dels que més m’han agradat perquè et fa veure la persona, l’obra, el moment històric, la repercussió de les seves idees i el lloc que ocupen en l’univers intel·lectual modern amb una senzillesa i una empatia envejables. A més, Judt ho llegeix tot. L’article sobre Levi és sobre una bibliografia de l’autor i, per fer la ressenya, Judt va llegir la biografia i tota l’obra de Levi, que cita amb cura i facilitat.

Judt també té capítols sobre la memòria històrica a França, els anys del govern de Tony Blair, la crisi dels missils a Cuba, o l’obra d’Arthur Koestler, Manès Sperber, Albert Camus, Eric Hobsbawm o Edward Said. En conjunt, el llibre et deixa famolenc de saber, de lectures originals, d’arribar mai a poder escriure, encara que només siga un article, al mateix nivell que el de Judt. O, si més, no, escriure llibres i articles que Judt hagués trobat valents i ben fonamentats.

Judt valora la tasca dels intel·lectuals públics i compromesos i es situa en la tradició del liberalisme polític que defensa la llibertat individual en un context de democràcia social (estat del benestar). Judt rebutja les ortodòxies de qualsevol mena i és capaç de veure les persones amb tots els matisos que la vida els imprimeix. Les seves opinions són fonamentades i utilitza el mateix cedàs per a amics i enemics.

Els coneixements i coratge intel·lectual, la rectitud moral i el compromís polític de Judt animen el lector a encarar-se amb la seva vida i el seu món amb noves eines i amb el saber que paga la pena viure per poder llegir persones com Judt. 

Judt creia que la seva feina d’historiador era "dir el que quasi sempre és una història incòmoda i explicar perquè aquesta incomoditat forma part de la veritat que necessitem per poder viure bé i per poder viure de forma apropiada. Una societat ben organizada és aquella en què sabem col·lectivament la veritat sobre nosaltres mateixos, no pas aquella en què ens contem mentides plaenteres sobre qui som realment." A totes les societats els cal persones que diguen les veritats incòmodes, però a algunes ens cal més que no a altres.

Reappraisals ha estat un plaer que no volia que acabara i, per això, ja he començat un altre dels seus llibres.


Com que hi ha tantes cites que m’han agradat del llibre, crec que faré com vaig fer amb Mary Oliver, cada dia n’aniré posant una.

No comments:

Post a Comment