Ami McKay, The Birth House

Un poble petit a la Nova Escòcia, a les províncies marítimes canadenques; una xiqueta que des de petita és diferent; una comare que li ensenya l’ofici i un metge que intenta destruir el part natural amb la Primera Guerra Mundial, el sufragisme, el prohibicionisme i l’explosió al port de Halifax de rerafons fan que The Birth House s’hagi convertit en un best seller al Canadà i en un llibre estimat pels clubs de lectores.

El llibre enganxa, més per la història que no pas per la profunditat dels personatges o la bellesa de l’escriptura. I també està ben dissenyat. La narradora és en primera persona, pero ara i adés apareix un retall del diari local o, quan la narradora ha de fugir a Boston, el relat avança a partir de cartes que la narradora escriu i reb de les amigues que deixa a Scots Bay (el poblet). En definitiva, el llibre està dissenyat per agradar a un gran públic, especialment femení.

Les dones són el centre de la novel·la i les dones independents i amb caràcter són les més ben valorades. La maternitat, l’embaraç i el part són l’enfocament i l’excusa per parlar i celebrar el coneixement femení, transmés entre dones, en oposició al coneixement masculí d’una ciència obstètrica incipient practicada per homes.

L’oposició entre ciència “neutral” però masculina i l’experiència “no científica” i femenina de les comares podria haver estat el més interessant de la novel·la i, de fet, el context històric i natural (les plantes, remeis i tècniques de les comares) estan ben investigats i atreuen, però el problema és que la història és massa de fades. És una història tan tendra i maniquea que el final ja te’l saps 100 pàgines abans d’acabar i acabes el llibre perquè tens un bloc per escriure i perquè no et costarà més que una horeta (l’escriptura és realment senzilla), però no perquè esperes cap sorpresa (i no n’hi ha cap).

McKay ja té un segon llibre, The Virgin Cure, situat a Manhattan a finals del XIX sobre la teoria de molts homes que mantenir relacions sexuals amb una verge curava malalties altrament incurables. Té bona pinta, segur que la recerca és bona i el llibre es centra en la visió de les dones, però espere que l’èxit de Mckay no li hagi fet repetir recepta. A moltes dones ens agrada llegir llibres més arriscats, difícils i incòmodes.