Laila Lalami, Hope and Other Dangerous Pursuits

Una pastera. Quatre personatges. Un abans i un després. Amb una estructura senzilla, 195 pàgines petites i a doble espai i un llenguatge senzill, Laila Lalami ens transporta a les profunditats de la tragèdia de les pasteres entre Marroc i Espanya.

El llibre es llig amb gust, però hi ha moments en els quals les històries cremen. Pateixes amb Halima, la mare de tres fills que fuig de l’abús del marit i utilitza els diners que li envien els germans a França per pagar-se la pastera. Sents la futilitat d’una vida sense treball ni expectatives amb Murad, el llicenciat en filologia anglesa que treballa de guia informal per a turistes i després a un basar. T’entristeixes quan l’atractiva i intel·ligent Faten acaba de prostituta a Madrid i et sents impotent quan el matrimoni d’Aziz es trenca sense trencar-se perquè Aziz ha de tornar a la feina a un restaurant a Madrid i sap que Zohra mai no podrà adaptar-se a l’aïllament que la vida a Espanya li suposaria.

Qui empenta els quatre personatges a embarcar-se en un viatge incert i perillós? Lalami situa les seves històries en un context de corrupció a tots els nivells (educació, judicatura, policia, govern) i manca d’oportunitats econòmiques per tothom, amb educació o sense. Els traficants d’humans només són l’intermediari. La culpa rau en problemes estructurals i en les elits que no fan res per solucionar-ho. Ans al contrari, continuen utilitzant les seves posicions d’autoritat per salvar-se a ells mateixos, les seves famílies i amics. I la resta del país, malviu entre una pastera i l’anomia.

El títol del llibre, L’esperança i altres passatemps/persecucions perilloses, transmet la idea que l’esperança d’una vida millor a només 14 kilòmetres de distància fa la misèria quotidiana encara més impossible de suportar.

Lalami comparteix tema amb la novel·la Partir de Tahar Ben Jelloun i les dues novel·les foren publicades amb només un any de diferència.  Però mentre que Lalami suggereix la misèria i deixa espai perquè el lector respire, Ben Jelloun descriu amb detall la misèria i la degradació moral del jove personatge principal que s’ha de fer amant d’un espanyol per poder emigrar. Totes dues històries es complementen en la seva denúncia de les fronteres que sacrifiquen milions de persones en benefici d’unes minories benestants que ignoren voluntàriament les tragèdies humanes que construeixen la seva riquesa.

Lalami ha escrit en anglès, per compte de fer-ho en àrab, la seva llengua materna, o en francès, la seva primera llengua de creació literària. Quan escrivia en francès, Lalami trobava que no podia desfer-se d’una ombra colonial que permeava els seus pensaments i la seva prosa. I el seu àrab literari, “no era suficientment bo com per escriure una novel·la”. L’anglès li permetia un enfocament nou i una distància saludable amb el país i les seves històries.

Es nota que l’anglès és la seva tercera llengua per la simplicitat del vocabulari i l’estructura del text i dels diàlegs. Però els lectors i la crítica li han donat el seu vist i plau i George Orwell somriu complagut.