Quan el pare mor en un accident al bosc, les dues germanes han d’aprendre a sobreviure al bosc, amb l’ajuda de les llavors que va deixar el pare, les llaunes de conserves de la mare, una enciclopèdia i un llibre sobre la flora i fauna de la Carolina del nord.
La història funciona, però no apassiona. Nell, la germana major i narradora, té una veu encertada i és un personatge complex, amb emocions mesquines i esbojarrades a cops, i un amor molt profund per la germana que les ajuda a sobreviure i que fa que el lector acabe el llibre. Però el fons apocalíptic està poc treballat per ser una distopia, més una excusa per la novel·la que no pas una reflexió sobre el present, i la relació entre les germanes i la seva aclimatació al bosc no són suficients per fer-me recomanar el llibre.
La lectura és senzilla i plaent i el final és sorprenent i gratificant, perquè no deixa cap fil penjant, però m’ensume que llibre s’oblida amb facilitat perquè potencia massa l’argument per sobre del desenvolupament dels personatges. Però com que és una primera novel·la, espere que Hegland adopte un projecte més ambiciós per la segona.
Seems a classic American story of survival and apocalypse. Nicely reviewed.
ReplyDeleteYes, references to the pioneer days pop up constantly. It is indeed too American a story and not nearly at the level of Margaret Atwood's dystopias.
DeleteGràcies per la ressenya. Pel que en dius sembla un tema típic americà; els agrada força aquesta mena d’històries. I ja veig que no s’apropa a la Margaret Atwood ni de bon tros.
ReplyDelete